El preu del petroli: d'on venim i cap a on anem
Diari AVUI
El preu del petroli: d'on venim i cap a on anem
Òscar Andreu
21 d'Agost del 2005
"Aquests preus no són benvinguts", va dir la setmana passada el senyor John Snow, secretari de la tresoreria del govern dels Estats Units, referint-se al preu del petroli. "Aquest preus creen un vent desfavorable que frena l'economia", va reblar. El Sr. Snow té tota la raó: no és que els preus hagin de baixar per fer pujar la demanda, és que els preus han de pujar per què la demanda baixi.
La qüestió és fins a quin punt pujarà el preu del petroli perquè l'economia mundial es freni prou perquè la demanda de petroli s'atenuï i el preu del cru s'estabilitzi. La nostra previsió indica que el preu del petroli es mantindrà a nivells alts (ara mateix el preu se situa al voltant de 65 dòlars), tot i que assistirem a una petita correcció gradual que enviarà el preu cap als 60 dòlars d'aquí a finals d'any. Per al 2006, la nostra previsió indica un preu mitjà del petroli de 55 dòlars.
Per entendre com arribem a la nostra previsió, cal entendre primer com s'ha arribat al preu actual. Existeix una llarga llista de factors que han contribuït a l'escalada del preu del cru, però n'analitzarem només els més importants. Diferenciem dos tipus de causes: d'una banda, les que tenen un impacte secular o a llarg termini, i de l'altra, les que impacten els moviments a curt termini.
La primera causa a llarg termini la trobem en la banda de l'equació referent a la demanda: el creixement econòmic i demogràfic dels països en vies de desenvolupament asiàtics, i en particular de la Xina. El consum de petroli a l'Àsia s'ha multiplicat per set en els darrers 40 anys, i ha estat la principal font de creixement de la demanda mundial de petroli. El creixement industrial de la Xina ha estat del 12,5% per any en els darrers 15 anys, una xifra que contrasta amb un creixement mitjà del PIB europeu de l'1,9% anual. Però no només cal tenir en compte el creixement, sinó l'eficiència energètica de l'esmentat creixement. Per als països industrialitzats com Europa o Nord Amèrica, l'elasticitat de la demanda del petroli és d'un 33%. Això vol dir que per cada creixement de l'1% del PIB, l'increment de la demanda de petroli és només del 0,33%. En canvi, en el cas de la Xina, l'elasticitat és d'un 105%.
La segona causa secular la trobem en l'altra banda de l'equació, la de l'oferta. L'oferta de petroli és inelàstica a curt termini, o sigui que no pot reaccionar ràpidament a un increment sobtat de la demanda. L'exploració, identificació i quantificació d'un pou petrolífer, seguit de l'extracció i venda de petroli és un procés llarg que triga entre set i quinze anys, típicament. Així, la producció oficial dels països de l'OPEP s'ha incrementat enguany només de 27,7 a 28,3 milions de barrils per dia, situant-se molt a prop de la capacitat màxima de producció, lleugerament per sobre dels 30 milions (dades oficials).
Com que la producció és tan propera al nivell màxim, els mercats financers són especialment sensibles a qualsevol notícia que pugui afectar l'abastament de petroli a curt termini. Sorprèn assabentar-se que, actualment, el 45% de la producció mundial de petroli es troba emplaçada en països anomenats "inestables", en concret l'Aràbia Saudita (22%), l'Iran (11%), l'Iraq (10%) i Líbia (3%). Així, les especulacions i la incertesa sobre què passarà després de la successió del rei Fahd van impulsar el preu de l'or negre, un fet poc comú. El mateix passa cada vegada que hi ha un rebrot d'inestabilitat social i política a l'Iran o quan sorgeixen problemes en alguna refineria arreu del món.
Tanmateix, tot té un preu i la qüestió és quin és el preu just del petroli en aquestes condicions. Hem ajustat el nostre model macroeconòmic per tenir en compte també els factors a curt termini. La nostra previsió indica que el preu del petroli hauria de mantenir-se a nivells alts, tot i que creiem que assistirem a una baixada gradual entorn als 60 dòlars per barril d'aquí a finals d'any. Això donaria un preu mitjà del cru per a l'any 2005 de 57 dòlars, que és la nostra previsió.
Òscar Andreu
El preu del petroli: d'on venim i cap a on anem
Òscar Andreu
21 d'Agost del 2005
"Aquests preus no són benvinguts", va dir la setmana passada el senyor John Snow, secretari de la tresoreria del govern dels Estats Units, referint-se al preu del petroli. "Aquest preus creen un vent desfavorable que frena l'economia", va reblar. El Sr. Snow té tota la raó: no és que els preus hagin de baixar per fer pujar la demanda, és que els preus han de pujar per què la demanda baixi.
La qüestió és fins a quin punt pujarà el preu del petroli perquè l'economia mundial es freni prou perquè la demanda de petroli s'atenuï i el preu del cru s'estabilitzi. La nostra previsió indica que el preu del petroli es mantindrà a nivells alts (ara mateix el preu se situa al voltant de 65 dòlars), tot i que assistirem a una petita correcció gradual que enviarà el preu cap als 60 dòlars d'aquí a finals d'any. Per al 2006, la nostra previsió indica un preu mitjà del petroli de 55 dòlars.
Per entendre com arribem a la nostra previsió, cal entendre primer com s'ha arribat al preu actual. Existeix una llarga llista de factors que han contribuït a l'escalada del preu del cru, però n'analitzarem només els més importants. Diferenciem dos tipus de causes: d'una banda, les que tenen un impacte secular o a llarg termini, i de l'altra, les que impacten els moviments a curt termini.
La primera causa a llarg termini la trobem en la banda de l'equació referent a la demanda: el creixement econòmic i demogràfic dels països en vies de desenvolupament asiàtics, i en particular de la Xina. El consum de petroli a l'Àsia s'ha multiplicat per set en els darrers 40 anys, i ha estat la principal font de creixement de la demanda mundial de petroli. El creixement industrial de la Xina ha estat del 12,5% per any en els darrers 15 anys, una xifra que contrasta amb un creixement mitjà del PIB europeu de l'1,9% anual. Però no només cal tenir en compte el creixement, sinó l'eficiència energètica de l'esmentat creixement. Per als països industrialitzats com Europa o Nord Amèrica, l'elasticitat de la demanda del petroli és d'un 33%. Això vol dir que per cada creixement de l'1% del PIB, l'increment de la demanda de petroli és només del 0,33%. En canvi, en el cas de la Xina, l'elasticitat és d'un 105%.
La segona causa secular la trobem en l'altra banda de l'equació, la de l'oferta. L'oferta de petroli és inelàstica a curt termini, o sigui que no pot reaccionar ràpidament a un increment sobtat de la demanda. L'exploració, identificació i quantificació d'un pou petrolífer, seguit de l'extracció i venda de petroli és un procés llarg que triga entre set i quinze anys, típicament. Així, la producció oficial dels països de l'OPEP s'ha incrementat enguany només de 27,7 a 28,3 milions de barrils per dia, situant-se molt a prop de la capacitat màxima de producció, lleugerament per sobre dels 30 milions (dades oficials).
Com que la producció és tan propera al nivell màxim, els mercats financers són especialment sensibles a qualsevol notícia que pugui afectar l'abastament de petroli a curt termini. Sorprèn assabentar-se que, actualment, el 45% de la producció mundial de petroli es troba emplaçada en països anomenats "inestables", en concret l'Aràbia Saudita (22%), l'Iran (11%), l'Iraq (10%) i Líbia (3%). Així, les especulacions i la incertesa sobre què passarà després de la successió del rei Fahd van impulsar el preu de l'or negre, un fet poc comú. El mateix passa cada vegada que hi ha un rebrot d'inestabilitat social i política a l'Iran o quan sorgeixen problemes en alguna refineria arreu del món.
Tanmateix, tot té un preu i la qüestió és quin és el preu just del petroli en aquestes condicions. Hem ajustat el nostre model macroeconòmic per tenir en compte també els factors a curt termini. La nostra previsió indica que el preu del petroli hauria de mantenir-se a nivells alts, tot i que creiem que assistirem a una baixada gradual entorn als 60 dòlars per barril d'aquí a finals d'any. Això donaria un preu mitjà del cru per a l'any 2005 de 57 dòlars, que és la nostra previsió.
Òscar Andreu
posted by Marcel at 8:28 AM
0 Comments:
Post a Comment
<< Home